Alliança entre Nintendo i Sony Computer Entertainment

Corria l'any 1994. SEGA llançava la seva Sega Saturn al mercat al juliol mentre Nintendo mantenia al seu Super NES a l'espera de la inicialment anomenada Ultra 64. Mentrestant, la sobresaturació de consoles arribava per veure la desfeta d'Atari amb Jaguar ja Philips i Panasonic intentar ficar-se en els videojocs amb CD-i i amb 3DO. Ni una ni l'altra van tenir sort en aquest món. 

Tampoc Sega la va tenir amb la màquina amb la qual va començar a forjar el seu adéu. I no la van tenir perquè Sony, una companyia sense aparent experiència en això, va decidir entrar amb PlayStation, consola que va arribar a Europa al setembre de 1995, i amb ella i des d'aquest any tenir una posició dominant dins de l'oci interactiu. I ho va fer amb una petita part d'experiència. I és que la primera PlayStation no havia d'haver estat una consola només de Sony, sinó de Sony i de Nintendo a causa d'un acord que les dues companyies japoneses tenien per convertir la Super NES en una màquina de 32 bits capaç de llegir CD.

Baix el nom de Super Nintendo Playstation Project, la companyia de Kyoto i Sony van treballar per competir amb Megadrive i amb les seves ampliacions, fallides ampliacions, que va fer Sega amb el Mega CD i sobretot amb l'estrany i inquietant Sega 32X. A més, Sony, en un futur, podria crear la seva pròpia consola, que seria compatible amb la Super Nintendo. 

Però Nintendo tenia dubtes sobre el CD i sobretot amb la pirateria que podria produir i va voler obligar Sony a fer servir un format especial per a aquesta màquina. Com Sony es va negar, els de Kyoto van conversar amb Philips i fruit d'aquest acord sagues com Mario i Zelda van sortir a la Philips CD-i, protagonitzant diversos dels pitjors jocs de la història. A Sony no li va fer gràcia i va pensar en demanar a Nintendo, que finalment va decidir continuar el projecte amb Sony i també amb Philips. Però a poc a poc el projecte i la idea del Super Nintendo Playstation Project es van anar apagant per finalment patir la cancel·lació.

El que va passar després és ben conegut. Sony va usar tota l'experiència guanyada gràcies als seus dies amb Nintendo per a desenvolupar Playstation i per començar el seu domini davant la fràgil Sega i davant Nintendo 64, consola que doblava en potència a la PSX però que es va quedar en res causa de l'ús del cartutx. El millor exemple de com va afectar el cartutx a Nintendo va ser Final Fantasy VII. La llorejada lliurament estava prevista en un primer moment per aparèixer a la 64 bits de Nintendo però el cost del cartutx va fer que finalment aparegués en CD i en Playstation. L'intent de canvi de Nintendo, finalment, no va poder produir-se. Tot i que els de Kyoto van intentar utilitzar una mena de discos en la seva Nintendo 64 amb l'anomenat 64DD, aquest estrany aparell no va arribar a sortir del Japó i la quantitat de jocs que va rebre va ser bastant escassa.