Nintendo i el seu inici en els videojocs

Nintendo Company Limited és una de les primeres empreses multinacionals en el mercat dels videojocs i de l'electrònica de consum a la indústria de l'entreteniment; amb seu a Kyoto, Japó. Va ser fundada el 23 de setembre de 1889, pel japonès Fusajiro Yamauchi, com a fabricant de baralles Hanafuda (tradicionals cartes japoneses).

Va ser refundada el 1963 pel seu besnét Hiroshi Yamauchi, canviant a la vegada el seu nom de Nintendo Card Company Limited a Nintendo Company Limited per iniciar una companyia de taxis i l'administració d'hotels de l'amor, cosa que va canviar en notar que el mercat dels videojocs era millor opció.

Començament com a empresa de videojocs

Nintendo va constatar l'èxit que tenien els videojocs en aquesta època, i va començar a introduir-se al mercat. El seu primer pas en aquest camp va ser el d'assegurar el seu dret a distribuir la Magnavox Odyssey al Japó, la qual cosa van fer el 1975. En aquest moment, les consoles casolanes eren extremadament rares, fins i tot la consola Atari Pong encara no havia estat produïda.

Una dada bastant curiós i desconegut és el fet que Nintendo va crear la seva pròpia versió d'una consola Pong anomenada Color TV Game 6 (només disponible a Japó) en l'any de 1977, sent extraoficialment la primera consola de videojocs de Nintendo. Posteriorment va treure al mercat una nova versió de la consola sota el nom de Color TV Game 15. 

La sèrie Nintendo Game & Watch (màquines amb pantalles LCD i amb només un joc cadascuna) va ser creada pel visionari Gunpei Yokoi, a partir d'una idea que se li va ocórrer després de veure en un tren a un avorrit home de negocis, el qual matava el seu temps jugant amb els botons d'una calculadora de butxaca. Aquestes petites consoles van ser les responsables de la invenció del pad (anomenat vulgarment "creu", "creueta" o "palanca"), el qual es va imposar en la gran majoria de controls i que era ideal per al control de jocs en 2 dimensions. En el present tots els controls de les consoles conserven el clàssic pad. Les "Game & Watch" van ser les precursores de les actuals consoles portàtils, i actualment només es poden aconseguir en llocs de subhasta com preuats articles per als col·leccionistes.

El 1980, Minoru Arakawa va crear Nintendo of America. Posteriorment, el 1985, Nintendo va començar la seva era daurada amb l'èxit de la "Nintendo Entertainment System" o NES i continua amb el mercat de portàtils de la mà dels seus altament reeixida "Nintendo DS".

Nintendo a l'actualitat

Època moderna de Nintendo

Nintendo estava gaudint en una muntanya de diners, fins el gran fracàs de Nintendo 64, que es devia principalment a l'ús del cartutx quan ja moltes de les seves competidores s'havien canviat al format disc. Llavors Nintendo va decidir crear una nova línia de discos anomenada Nintendo Optical Disc, dissenyant el primer disc per a GameCube, anomenat GOD (GameCube Optical Disc). Aquesta línia va continuar amb els discs de Wii i Wii O.

L'era d'Internet ha entrat de ple en les consoles, provocant que els usuaris no hagin de comprar els jocs amb cartutxos ni discos sinó que els poden descarregar d'Internet. Aquesta nova era va començar amb el llançament de la consola virtual, WiiWare, DSiWare però no es podien descarregar títols publicats en botigues fins a l'arribada de Nintendo eShop per a Wii O i Nintendo 3DS.

Nintendo no aposta pels jocs per a Smartphones

Hi ha diversitat d'opinions sobre si Nintendo acabarà creant contingut per a mòbils i tablets en un futur. En un principi, pareixa que la companyia japonesa havia accedit a llançar diverses apps per a aquestos dispositius, però Shigeru Miyamoto, creador de Mario, Zelda i The Legend of Zelda, defén la política de seguir fent jocs que fomenten la participació col·lectiva, cosa que no podrien aconseguir amb apps per a Smartphones i tablets. 

"Nintendo té un hardware i una interfície úniques fetes perquè tots gaudeixin junts a la sala. És un mercat diferent al dels 'smartphones', en què jugues sol, així que invertir en aquesta matèria no és una cosa que anem a fer ara mateix " sosté Miyamoto en una entrevista amb Efe. http://www.ultimasnoticias.com.ve/noticias/tecnologia/nintendo-no-apostara-por-juegos-para-smartphones.aspx#ixzz3Il2ljePA

"Utilitzar un 'smartphone' no és roïn, el dispositiu en si no és roïn, el problema és centrar-se en jugar sols amb ells. La gent està tan absorta, que està perdent el contacte amb la resta de la gent", qui també considera que alguna cosa pareguda podria passar amb els títols que aposten per la realitat virtual.

Afirma que l'expansió del mercat de la telefonia és un fet que la companyia no pot "ignorar", i que podrien "considerar" la idea d'introduir els mòbils "com a part del joc", però no fer alguna cosa exclusiu per a telèfons.

Alliança entre Nintendo i Sony Computer Entertainment

Corria l'any 1994. SEGA llançava la seva Sega Saturn al mercat al juliol mentre Nintendo mantenia al seu Super NES a l'espera de la inicialment anomenada Ultra 64. Mentrestant, la sobresaturació de consoles arribava per veure la desfeta d'Atari amb Jaguar ja Philips i Panasonic intentar ficar-se en els videojocs amb CD-i i amb 3DO. Ni una ni l'altra van tenir sort en aquest món. 

Tampoc Sega la va tenir amb la màquina amb la qual va començar a forjar el seu adéu. I no la van tenir perquè Sony, una companyia sense aparent experiència en això, va decidir entrar amb PlayStation, consola que va arribar a Europa al setembre de 1995, i amb ella i des d'aquest any tenir una posició dominant dins de l'oci interactiu. I ho va fer amb una petita part d'experiència. I és que la primera PlayStation no havia d'haver estat una consola només de Sony, sinó de Sony i de Nintendo a causa d'un acord que les dues companyies japoneses tenien per convertir la Super NES en una màquina de 32 bits capaç de llegir CD.

Baix el nom de Super Nintendo Playstation Project, la companyia de Kyoto i Sony van treballar per competir amb Megadrive i amb les seves ampliacions, fallides ampliacions, que va fer Sega amb el Mega CD i sobretot amb l'estrany i inquietant Sega 32X. A més, Sony, en un futur, podria crear la seva pròpia consola, que seria compatible amb la Super Nintendo. 

Però Nintendo tenia dubtes sobre el CD i sobretot amb la pirateria que podria produir i va voler obligar Sony a fer servir un format especial per a aquesta màquina. Com Sony es va negar, els de Kyoto van conversar amb Philips i fruit d'aquest acord sagues com Mario i Zelda van sortir a la Philips CD-i, protagonitzant diversos dels pitjors jocs de la història. A Sony no li va fer gràcia i va pensar en demanar a Nintendo, que finalment va decidir continuar el projecte amb Sony i també amb Philips. Però a poc a poc el projecte i la idea del Super Nintendo Playstation Project es van anar apagant per finalment patir la cancel·lació.

El que va passar després és ben conegut. Sony va usar tota l'experiència guanyada gràcies als seus dies amb Nintendo per a desenvolupar Playstation i per començar el seu domini davant la fràgil Sega i davant Nintendo 64, consola que doblava en potència a la PSX però que es va quedar en res causa de l'ús del cartutx. El millor exemple de com va afectar el cartutx a Nintendo va ser Final Fantasy VII. La llorejada lliurament estava prevista en un primer moment per aparèixer a la 64 bits de Nintendo però el cost del cartutx va fer que finalment aparegués en CD i en Playstation. L'intent de canvi de Nintendo, finalment, no va poder produir-se. Tot i que els de Kyoto van intentar utilitzar una mena de discos en la seva Nintendo 64 amb l'anomenat 64DD, aquest estrany aparell no va arribar a sortir del Japó i la quantitat de jocs que va rebre va ser bastant escassa.

Amiibo

Figuretes

A l'Exposició d'Entreteniment Electrònic 2014, Nintendo va presentar, amb ajuda de Reggie Fils-Aime, una nova manera de joc anomenat Amiibo, són figuretes representants d'un determinat personatge. Cadascú pot aparèixer en diversos jocs, introduint-se com a format físic i apareixent en forma virtual, i el primer videojoc en utilitzar aquest format és Super Smash Bros per a Wii U i Nintendo 3DS.

Fins ara s'han confirmat 19 personatges per Amiibo; entre ells Mario, Peach, Link, Princesa Zelda, Donkey Kong... Nintendo ha anunciat també les Caixes Transport Amiibo per a transportar aquestes figuretes.

Cartes

Shigeru Miyamoto creu que amb figuretes proporcionals, la marca Amiibo no ofereix el potencial suficient per definir-se com una nova innovació, ja que col·leccionar totes seria molt car i pesat, per això es va obrir a la idea de crear figures més petites i fins cartes NFC de la marca, amb menys cost per col·leccionar-les.

Aquesta estratègia de Nintendo podria tractar-se d'una nova forma de tornar a aquest antic mercat de cartes amb el qual havien començat el seu èxit.